Guia de la col·lecció d'ornitologia del Museu Regional d'Artà

A- Boscos:

 

Alzinars i pinedes són l'hàbitat triat per algunes espècies d'aucells que són gairebé exclusives, com el reiet, el trencapinyons o el pinsà. No obstant això són moltes més les espècies que hi podem trobar i que també són típiques de la garriga mediterrània i dels conreus arbrats. Desgraciadament, la superfície forestal arbrada de la Península de Llevant no és avui molt extensa a causa dels importants incendis forestals que van tenir lloc en el passat. És treball de tots ajudar a recuperar els nostres boscos.

 

B- Zones humanitzades:

 

Moltes espècies d'aucells s'han sabut adaptar i alhora treure profit de l'acció humana. Els nuclis urbans faciliten una bona protecció enfront dels depredadors i les zones agrícoles ofereixen una important disponibilitat d'aliment. Algunes espècies com els cabots, falcies i gorrions són molt típiques als pobles, i moltes altres (caderneres, sól·leres, sebel·lins, titines, …) ocupen horts, conreus arbrats i sembrats. Moltes d'aquests ocells són insectívores i per això bones aliades de l'agricultor, encara que alhora són molt sensibles a l'ús de pesticides.

 

C- La mar:

 

A la mar i al litoral trobam una sèrie d'espècies d'aucells molt ben adaptades a la vida en aquests ambients. La majoria són estrictament marines i s'alimenten de peixos i altres animals de la mar. Entre ells podem citar el corbmarí, el cadafet o el mascarell. Algunes, com els virots, només visiten la terra per a reproduir-se. Les gavines, en canvi, també són habituals lluny de la costa, alimentant-se de vegetals, animals terrestres i fins i tot de fems. A la Península de Llevant trobam importants trams de costa ben conservada i apta per a diferents espècies d'aucells marins.

 

D- Garrigues

 

Les garrigues són formacions arbustives, que poden estar cobertes en major o menor grau pel pinar, i on hi trobarem una gran diversitat vegetal. Moltes de les plantes que hi viuen produeixen flors i fruits atractius per a insectes i aucells, i per això és aquest un sistema natural amb una elevada diversitat animal. Alguns aucells, com els busquerets, els trobarem tot l'any, mentre altres (tords, rupits,...) són típics de l'hivern. Arboçars i ullastrars, al igual que pinars i alzinars, són formacions vegetals que al nostre territori han estat molt afectades pels incendis forestals.

 

E- Zones humides:

 

La presència d'aigua, dolça o salobre, embassada de manera més o menys permanent, possibilita l'existència de comunitats vegetals i animals típiques i exclusives de les zones humides. Respecte a les aus, algunes d'elles com la fotja o la gallineta d’aigua viuen de manera permanent, mentre que unes altres utilitzen aquestes zones per a alimentar-se i descansar durant l'hivern o en els seus viatges migratoris. Els torrents de Na Borges i el de Canyamel són les zones humides més importants de la nostra comarca.

 

F- La muntanya

 

La garriga de muntanya, dominada pel carritxar, ocupa bona part de la Península de Llevant. La varietat d'espècies d'aucells presents no és molt gran, ja que la disponibilitat de menjar tampoc ho és, però existeixen algunes espècies com la cucullada, el vitrac o la pàssera que en són ben baracterístiques. A més a més, els penya-segats presents en aquesta zona la fan adequada per la nidificació d'alguns grans predadors com els falcons i esparvers, i de carronyaires com el corb i la miloca.

 

G- L’apotecari Llorenç Garcías i Font:

 

Llorenç Garcías i Font, l’apotecari Pujamunt, com era conegut popularment, va néixer a Artà el 1885. Fill d'una família benestant, el 1906 es llicencià en Farmàcia per la Universitat de Barcelona. A la ciutat comtal ja donà mostres de la seva vocació científica tot participant en la fundació de la Institució Catalana d'Història Natural, entitat de la qual n’era membre d'honor a la seva mort, el 1975.

Llorenç Garcías exercí tota la seva vida la professió d’apotecari a Artà, en un mitjà essencialment rural. Allunyat dels grans instituts científics, les dificultats materials no l’impediren de treballar durant més de setanta anys en l'estudi de la natura de Mallorca i, especialment, de la botànica i la flora de les Illes, tot publicant en català nombrosos articles en el Bolletí de la Societat d'Història Natural e els Balears, entitat de la qual va ser membre fundador, i en el Bulletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Reuní un herbari d'unes mil cent plantes i descobrí una espècie nova, que va registrar amb el nom de Romuela assumptionis.

També la seva activitat es dirigí cap a d’altres facetes de caràcter cultural i polític. Defensor de la llengua i de la cultura de Mallorca, dugué a terme una notable tasca periodística. Fou un col·laborador assidu de la revista Llevant, el periòdic quinzenal fundat el 1816 pel professor artanenc Andreu Ferrer, i un dels impulsors del Museu Regional d'Artà.

L'institut d'educació secundària d'Artà adoptà, a principis dels anys vuitanta, el nom oficial d'aquest il·lustre botànic.

 

Ilustracions:

1- Plec de l'herbari de D. Llorenç Limonium majoricum, espècie endèmica del litoral de la Colònia de Sant Pere.

2- Al llarg de la seva vida, Sr. Llorenç publicà un bon nombre de treballs d’investigació naturalista.

3- Romuela assumptionis, espècie descrita per l’apotecari Pujamunt.

 

Contacta

Contacta amb l'Ajuntament d'Artà, no oblidi que els camps assenyalats amb un signe ( * ) i destacats en vermell són obligatoris.

Per evitar el correu generat per robots maliciosos, per favor, escrigui el resultat de la suma al camp de resultats abans de prémer el botó d'enviar

El resultat de 29 + 9 és 

Compartir

Menéame Delicious Tuenti

Comentaris a Twitter

#arta #mallorca

Veure tots els missatges

  • Sesión vintage con Carol Parejo 19/09/2020. #dark #vintage #photoshop #teatro #mallorca #arta #castillo #actriz… https://t.co/5ovAAKVHOv
    dilluns 21 de setembre de 2020
  • Mallorca-Bewohner hängen wegen Corona monatelang in Kolumbien fest #Artà #COVID-19 #Mallorca https://t.co/yKXONVRFsg
    divendres 18 de setembre de 2020

Et recomanam

  • Mesures preventives Covid-19
    Museu
    Oficina de Turisme
  • Guies preventives del Covid-19
    Sector turístic
  • Llocs d'interès turístic
  • Museu d'Artà
  • Allotjament
  • Parc natural
  • Plànol d'Artà i la Colònia de Sant Pere
  • d'Artà
  • Horaris del bus Artà
  • Mallorca Week

Escriu les paraules clau de la seva recerca

Idiomes:

Plan de competitividad turística. Artà sorprende.