Guia Itinerari per Ses Païsses

 

1. Introducció

 

Durant la transició del segon al primer mil·lenni aC es donen una sèrie de canvis a les societats prehistòriques de Mallorca que marquen el pas entre el pretalaiòtic i el talaiòtic. S’abandonen les aldees de poblament dispers, on dominen les navetes, que són estructures d’habitació, i es creen assentaments agrupats. Aquests nous poblats talaiòtics es veuen dotats d’arquitectura social i d’arquitectura domèstica. Els talaiots són els edificis centrals dels poblats i s’utilitzen amb finalitats socials i comunitàries. Al seu voltant es construeixen els habitatges.

 

La població talaiòtica viu de forma igualitària i pacífica amb la resta de comunitats. La seva economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles, bous i porcs, el cultiu de cereals i l’aprofitament dels recursos silvestres. En l’època talaiòtica se segueix produint ceràmica sense l’ús del torn, objectes de pedra i d’os. Se segueix practicant la metal·lúrgia del coure, del bronze i, per primera vegada, la del ferro.

 

A mitjan primer mil·lenni aC, hi comencen a haver canvis socioeconòmics que marquen la transició del talaiòtic al posttalaiòtic o període baleàric. El possible augment de la població a l’illa durant aquest moment provoca un increment de la competència pels recursos naturals. Aquesta situació dóna lloc a disputes entre comunitats i a l’aixecament de les muralles que envolten els poblats. El comerç amb l'exterior és creixent i estimula que determinades classes socials augmentin el seu poder i afavoreixin les desigualtats socials.

 

Els enterraments a l’època posttalaiòtica evidencien les anteriors desigualtats ateses les diferències qualitatives i quantitatives dels aixovars. Les pràctiques funeràries i rituals es diversifiquen i es construeixen els santuaris.

 

En l’àmbit tecnològic, apareixen noves formes en la ceràmica, la metal·lúrgia del bronze continua, augmenta la del ferro i comencen a aparèixer objectes de plom.

 

El contacte amb altres civilitzacions és molt intens. De fet, els talaiòtics balears apareixen documentats com a mercenaris dels exèrcits púnics i participen en els conflictes que hi ha aleshores en el Mediterrani.

 

El 123 aC es produeix la conquesta romana de les Illes Balears. La major part dels poblats indígenes no es veuen afectats per la nova situació política i per la construcció de Palma i de Pollentia. És en el s. I dC quan es produeix la migració del camp a la ciutat o als nous establiments rurals, les explotacions agropecuàries.

 

Ses Païsses és un poblat prehistòric que va ser ocupat des de finals del segon mil·lenni fins a l’any 50 dC. Fou declarat Monument Històric i Artístic l’any 1946. Les primeres excavacions s’iniciaren el 1959 per Giovanni Lilliu i se’n feren quatre campanyes. Lilliu va excavar el talaiot central, algunes habitacions adjacents i altres edificis del poblat. A finals de la dècada dels 90 el jaciment fou excavat per Jordi Hernández-Gasch i Javier Aramburu-Zabala, qui continua les excavacions des del 2004. Les noves intervencions han delimitat una cunya que va del talaiot central fins a la murada.

 

2. La murada

 

La murada es va construir entre el 640 i el 540 aC. La seva forma és el·líptica i té un perímetre de 320 metres que delimita una superfície d’11,5 ha. La seva altura màxima és de 3,5 metres i la seva amplària és de 3,6 metres. El mur està format per dos paraments i reble intern. El parament exterior està constituït per grans blocs col·locats damunt un sòcol de lloses planes. Alguns d’aquests blocs poden arribar a fer fins a 8 tones. El parament interior està compost per filades irregulars de blocs escairats de dimensions més petites.

 

Les portes d’accés al poblat estaven construïdes amb blocs verticals que formen els brancals, i un altre al damunt que forma la llinda. El corredor té uns 4,3 metres de llargària. Per la banda interior de la murada es poden veure les escales d’accés a la part superior de la murada. Aquestes escales estan a esquerra i dreta del portal.

 

3. L’alzinar

 

El bosc que actualment envolta les restes arqueològiques va formar part del paisatge del poblat prehistòric i l’aglà, el fruit de l’alzina (‘Quercus Ilex’), va ser un element de la dieta d’aquesta comunitat. Associats a aquesta espècie trobam diversos arbusts, com la mata, l’aladern, el llampúdol, l’arbocer i la murta, que actualment impedeixen veure clarament les estructures arqueològiques. Probablement fa tres mil anys aquests arbusts no eren tan abundants ja que els terrenys de l’interior i l’exterior eren aclarits per establir-hi camps de conreu.

 

4. Les cases rectangulars 

 

Es localitzen al sud del talaiot central. La paret del fons pertany a les façanes de les estances talaiòtiques. De fet, rere el mur de partió entre els dos edificis s’amaga una porta amb llindar d’època talaiòtica que es pot observar des de la part de darrere de les cases. Molt probablement aquestes cases es van construir en època posttalaiòtica, quan els espais talaiòtics ja estaven enrunats. Van tenir el seu darrer ús al voltant del s. IV aC, tot i que sembla existir una reocupació efímera posterior.

 

La casa més occidental conserva part de la base de la columna central, una llar de foc i una estructura auxiliar usada per dipositar-hi olles amb els aliments que es cuinaven o l’aigua requerida. La casa més oriental té dues pilastres en l’eix longitudinal, entre les quals es construí una llar de foc. Existeix un armari d’obra a l’angle nord-oest i un enllosat. Alguns càlculs assenyalen que, a la casa oest, hi podien residir 6 persones, i a la casa est, 9.

 

5.  L’edifici de les columnes

 

És un dels edificis més complexos excavats per Giovanni Lilliu. Té una planta pseudoabsidal. Per la banda oriental s’adossa a un altre edifici més antic. En època talaiòtica era un espai sense compartimentar, que tenia un sostre aguantat per columnes. Actualment, quatre d’aquestes columnes es poden observar en l’eix longitudinal, dues d’elles integrades en murs posteriors. Tot l’edifici estava enllosat i tenia unes escales d’accés al terrat o a un pis superior. En queden encara tres lloses inserides en el mur occidental. Fins al moment, aquest element és únic a les Illes Balears en edificis d’aquest tipus.

 

A la fase més antiga l’edifici tengué un ús social no definit. En una segona fase arquitectònica l’edifici es va compartimentar i s’excavà un petit dipòsit d’aigua en un racó d’una de les noves habitacions. Segurament llavors va canviar l’ús a què estava destinat cap a una utilització de caire domèstic. No es coneix el moment exacte en què s’abandonà l’edifici, però és segur que encara s’emprava en el s. IV aC. Com a habitatge pogué acollir un grup familiar d’entre 6 i 16 persones.

 

6. El talaiot

 

És una torre cònica formada per diversos murs que s’adossen de manera concèntrica. L’altura conservada és de 4 metres i el diàmetre, de 12,7 metres. Un dels fets més extraordinaris és l’existència d’un passadís que el travessa, el qual desemboca, per un extrem, a un espai no investigat i, per l’altre, a l’interior de la sala hipòstila. És un edifici social que la comunitat segurament emprava en activitats econòmiques, polítiques i, possiblement, rituals.

 

7. La sala hipòstila

 

L’anomenada sala hipòstila es troba a l’est del talaiot. Està connectada amb el talaiot a través d’un corredor i d’una petita porta. Aquesta sala té planta absidal i en el seu interior s’observen un total de 7 pilastres contra les parets i 3 columnes exemptes. Sembla que es construí en època talaiòtica i s’abandonà durant la transició cap al posttalaiòtic, al voltant del 500 aC.

 

En el seu interior han aparegut una plataforma, un banc i un petit dipòsit d’aigua. Entre els materials mobles, hi destaca la presència de molins barquiformes, de ceràmica domèstica modelada a mà i de restes alimentàries com ossos i petxines. Per les restes trobades, sembla ser que aquest edifici va tenir un ús social. Possiblement es dedicà a alguna activitat econòmica comunitària, com ara la mòlta de cereals.

 

Quan l’edifici ja estava enrunat, s’excavà en el sediment que reblia l’entrada una fossa que contenia un jove d’uns 17 anys d’edat en posició fetal.

 

8. El santuari

 

Aquest edifici té una planta en forma de ferradura, típica de santuari. Sembla ser que es construí a l’inici de l’època posttalaiòtica. Els santuaris eren espais de reunió on probablement es prenien decisions polítiques que afectaven el poblat. També s’hi realitzaven rituals on es bevia vi i es menjava carn de vedella i de be.

 

Molt possiblement quan el santuari s’havia abandonat al voltant del s. II aC, es va realitzar l’enterrament d’un guerrer amb un ritual força nou, el de la cremació. Cal dir que se’l va enterrar amb el casc i una espasa.

 

Com a d’altres bandes del poblat, després d’abandonar alguns edificis, s’hi efectuaren enterraments, malgrat que en època baleàrica la major part de la població s’enterrava en les coves que existien pels voltants dels assentaments.

 

9. Zona d’excavació

 

Actualment hi ha dues zones on s’ha intervingut arqueològicament. Per una part, les habitacions observades durant aquest itinerari i, per una altra part, la zona compresa entre el talaiot central i el portal d’accés al poblat. L’excavació d’aquesta darrera zona està dirigida per l’arqueòleg Javier Aramburu-Zabala i el seu equip, que anualment hi intervenen amb un grup de voluntaris i aprenents. Cal destacar que les intervencions arqueològiques són l’element que permet que el jaciment de ses Païsses estigui viu i sigui d’interès per a la societat.

 

10. Final

 

Des de fa generacions ses Païsses és un lloc emblemàtic per als habitants del poble d’Artà. Molts investigadors i erudits hi han destinat els seus esforços per recuperar les restes amb la voluntat de donar-les a conèixer. Part de les peces es troben en el Museu Regional d’Artà. Aquest Museu difon la història cultural i natural del municipi.

 

Avui, a ses Païsses, s’hi celebren actes de caire cultural, com ara concerts de piano o recitals de poesia. Precisament un dels poetes més importants de la literatura catalana del segle XX dedicà un poema èpic a ses Païsses i a les Coves d’Artà. Parlam de Miquel Costa i Llobera, qui va escriure "La deixa del geni grec".

 

Textos: Jordi Hernández, Museu Regional d'Artà i Ajuntament d'Artà

Contacta

Contacta amb l'Ajuntament d'Artà, no oblidi que els camps assenyalats amb un signe ( * ) i destacats en vermell són obligatoris.

Per evitar el correu generat per robots maliciosos, per favor, escrigui el resultat de la suma al camp de resultats abans de prémer el botó d'enviar

El resultat de 1 + 38 és 

Compartir

Menéame Delicious Tuenti

Comentaris a Twitter

#arta #mallorca

Veure tots els missatges

  • Sesión vintage con Carol Parejo 19/09/2020. #dark #vintage #photoshop #teatro #mallorca #arta #castillo #actriz… https://t.co/5ovAAKVHOv
    dilluns 21 de setembre de 2020
  • Mallorca-Bewohner hängen wegen Corona monatelang in Kolumbien fest #Artà #COVID-19 #Mallorca https://t.co/yKXONVRFsg
    divendres 18 de setembre de 2020

Et recomanam

  • Mesures preventives Covid-19
    Museu
    Oficina de Turisme
  • Guies preventives del Covid-19
    Sector turístic
  • Llocs d'interès turístic
  • Museu d'Artà
  • Allotjament
  • Parc natural
  • Plànol d'Artà i la Colònia de Sant Pere
  • d'Artà
  • Horaris del bus Artà
  • Mallorca Week

Escriu les paraules clau de la seva recerca

Idiomes:

Plan de competitividad turística. Artà sorprende.