Guia Itinerari del poble d'Artà i la Colònia

 

Ruta 1: Centre històric

1.- Estació

 

A l’any 1921 es connectà Artà amb la xarxa ferroviària de Mallorca, fet que va permetre una via de comunicació i de transport més ràpida amb Manacor i Palma, un projecte potenciat per capital privat, principalment de l’empresari Rafel Blanes.

 L’estació i el conjunt d’edificacions secundàries s’aixecaren als laterals de la via, al tram que discorre per l’avinguda de Costa i Llobera. Malauradament, l’any 1977, el tren deixà de funcionar en aquesta línia, deixant sense ús aquest conjunt d’edificacions.

L’edificació principal, de tres plantes, i forma rectangular, actualment és de propietat pública, i s’utilitza com a oficina d’informació turística, on hi ha una exposició permanent sobre el municipi. Hem de destacar la simetria de l’edifici i les finestres adintellades, decorades amb motius geomètrics de ceràmica blanca i vermella. Al costat hi ha l’antiga carbonera i els banys.

 

2.- Plaça del Pes dels Porcs

Com el seu nom indica, la plaça dels Pes dels Porcs estava destinada a dues labors quotidianes de la vida de principis del s. XX: mantenir controlat i custodiat el bestiar dins l’edifici que avui és el magatzem municipal, i pesar els animals dins les actuals oficines de la Policia Local. Avui encara en resta la plataforma que permetia carregar camions i furgonetes sense haver d’aixecar els animals a pes.

 

 

3.- Teatre

El Teatre Municipal d’Artà, inaugurat l’1 de juny de 2001, és un dels equipaments culturals més importants del municipi, i és prou conegut arreu de l’illa. Es tracta d’un edifici de nova planta projectat per Mateu Carrió, emplaçat al mateix solar que na Batlessa, conjunt cedit a l’Ajuntament per part de Cristòfol Ferrer Pons l’any 1984.

L’edifici es divideix en tres espais principals: la sala per a funcions, amb capacitat per a 460 espectadors, fou condicionada acústicament pel Dr. Higini Arau. Una segona sala d’actes polivalent, amb capacitat per a 70 persones amb una sala de reunions annexa, i un “hall” d’entrada on es troben la taquilla i una cafeteria.

Des de la seva obertura s’ha convertit en un referent cultural a Mallorca, amb una mitjana anual d’uns 30.000 espectadors. Cal destacar el Festival de Música Clàssica Antoni Lliteres i el Cool Days Festival, entre d’altres.

 

4.- Na Batlessa

Al llarg del segle XIX i XX a Artà hi arribaren els primers emigrants que havien fet fortuna a les Amèriques, coneguts com “indianos”. La tornada d’aquest col·lectiu, enriquit, inicià una disputa constructiva entre les elits acomodades i els nou vinguts, competint els uns amb els altres per tal d’ostentar el seu poder econòmic. Aquests emigrants importaren dels seu llocs d’emigració nous estils constructius, i na Batlessa n’és un exemple.

L’edifici, construït entre 1898 i 1900, es presenta com un volum independent situat al damunt d’un petit podi que conforma una terrassa tancada per una balustrada. La façana principal es singularitza per la seva disposició perpendicular respecte les crugies, de tal manera que conforma un gran frontó triangular. A destacar de la façana principal, l’escala curvilínia que dóna accés a l’edifici i el balcó del pis noble.

L’any 1984, el casal fou cedit pel seu propietari, Cristòfol Ferrer, a l’Ajuntament, convertint-se així en un edifici públic, on hi ha la seu de la biblioteca municipal, l’oficina d’informació juvenil, una sala d’exposicions i un fons documental del pintor Miquel Barceló. A més, a una part del solar s’hi emplaça el teatre municipal.

 

5.- Plaça del Conqueridor

També coneguda com la plaça Nova, s’ubica ben al centre d’Artà. Des de sempre ha funcionat com a lloc de celebració de grans esdeveniments, sobretot les festes patronals de Sant Salvador. A més, cada dimarts s’hi celebra el mercat de la vila. Fou construïda a finals del segle XIX,  i als anys noranta va patir una gran transformació per tal d'embellir-la.

 

La plaça fa una vintena de metres d’amplada per uns setanta d’allargada, i s'hi aixequen un gran nombre de plataners que li proporcionen ombra. Al fons de la plaça es troba l’antic edifici conegut com sa Central on s’hi ubicava l'antiga central elèctrica que donava llum a bona part el poble, i on avui trobam el local social de l’Associació de Persones Majors d’Artà, l’Escola Municipal de Música i el Mercat Cobert.

 

Aquesta plaça és, sens dubte, un dels llocs més emblemàtics del poble i un punt de trobada per a molts artanencs.

6.- Museu Regional d’Artà

El Museu Regional d’Artà s’emplaça a un edifici del carrer Estrella, al costat de l’Ajuntament. Aquest fou adquirit per “Sa Nostra”,  essent restaurat als anys 60. Posant-se posteriorment a disposició del museu, i gestionat per un patronat.

El 1927, fruit de la iniciativa d’un grup d’erudits locals interessats en la preservació i difusió del patrimoni cultural, artístic i històrico-arqueològic del municipi, es va fundar dita entitat.

El museu es troba dividit en tres seccions: una dedicada a la etnologia, de la que podem destacar tots els objectes utilitzats pel treball del teixit i de la palma; una segona secció d’història natural, formada per una important col·lecció de flora i fauna, des de fòssils i herbaris, fins a aus dissecades; i una darrera secció destinada a arqueologia, on el museu pot presumir d’una rica col·lecció d’objectes prehistòrics de la comarca, com ses Païsses, o d’altres indrets de l’illa, que van des d’època pretalaiòtica a època musulmana.

Aquest ric fons és gràcies a les donacions i als treballs realitzats pel propi museu. Cal destacar un dels promotors del museu, el farmacèutic Llorenç Garcías Font, que donà la valuosa col·lecció de flora i fauna que s’exposa actualment.

7.- Ajuntament d’Artà

L’actual casa de la vila  d’Artà data de l’any 1941. A causa de la manca d’espai de l’antic i del seu mal estat, en temps de la II República (1931-1936), es plantejà la idea de construir-ne un de nou. Arran de la Guerra Civil, el projecte s’anà paralitzant, tot i els interessos de les noves autoritats falangistes de construir-ne un de nou.  Una vegada acabada la guerra, el treballs s’acceleraren, i així, l'any 1941, s'inauguraren l’edifici i la plaça annexa.

L'edifici és totalment simètric de tres plantes, presenta un pati interior que distribueix la planta baixa. El soterrani s’utilitzava, com a molts altres indrets, com a presó, el primer pis com a oficines i el porxo com arxiu.

 

8.- Posada dels Olors. Residència

La Posada dels Olors, del segle XVII, fou la residència d’una de les famílies més poderoses d’Artà, els Font dels Olors. L’acumulació de poder i prestigi d’aquesta família al llarg del segle XIX provocà una important remodelació de l’edifici com a senyal d’ostentació, i per dotar-lo del seu aspecte actual.

L’edifici s’articula mitjançant dos bucs de tres altures, disposats perpendicularment, de manera que conforma un pati interior, actualment transformat en jardí. A la façana s’hi pot observar l’escut de la família i el portal d’accés, d’on neix un caminal emparrat que ens duu fins al jardí. A la part posterior de l’edifici s’hi troba un altre pati ajardinat, amb unes antigues cisternes.

L’ús actual de l’edifici és de residència municipal per a  persones majors.

 

9.- Ses Escoles Velles

Ses Escoles és un edifici situat a baix del santuari de Sant Salvador, al camí que en dóna accés. Inaugurat l’any 1934, gràcies a la voluntat del poble perquè es construís una escola a Artà,  proporcionà estudis als joves del municipi fins a la seva desaparició als anys 70.

L’edifici, de caràcter aïllat, es composa de tres plantes i un soterrani. Es caracteritza per la disposició geomètrica i monumental, en contraposició a l’asimetria de les seves obertures, amb set eixos verticals. L’accés es situa a la part dreta de la façana principal.

Actualment, l’edifici municipal de ses Escoles, acull les oficines de l’àrea socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà, i s’hi realitzen nombroses activitats relacionades amb l’educació de persones adultes.

 

10.- Sant Salvador

Sant Salvador correspon, sens dubte, al lloc més emblemàtic d’Artà. Situat sobre un petit turó que domina tot l’entorn de la vila. Els elements més destacables del conjunt són el recinte murallat, el santuari i les dependències des Donat.

La seva ubicació ha implicat que fos un lloc estratègic al llarg de diferents èpoques històriques. Les primeres notícies que es tenen de l’indret són de l’ocupació musulmana de l’illa, situant-se al seu cim una fortificació, coneguda com Almudaina, que disposava d’una mesquita. Amb la conquesta catalana de l’illa, el rei Jaume I, s’apropia d’aquest emplaçament, convertint la mesquita en un temple cristià.

El recinte de la murada descriu una el·lipse de 93 per 24 metres, destacant la torre major, dedicada a Sant Miquel. La murada ha estat considerablement modificada. Al segle XVI fou reconstruïda com a lloc de refugi dels vilatans dels atacs corsaris; i a l’any 1967, tot el recinte fou restaurat a instància de la societat d’Amics dels Castells, aixecant de nova planta una torre, i col·locant merlets a tot el perímetre.

El santuari actual es tracta d’una edificació que s’inicià el 1825 i  fou beneïda el 1832, tot i que les dues torres que el flanquegen no foren acabades fins a finals de segle. Formalment es tracta d’una església d’estil renaixentista, de creu llatina sense àbsida i coberta per volta de canó. A la cúpula, decorada per Salvador Torres l’any 1892, s’hi representa la Glòria. A l’interior s’hi conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Sant Salvador, originària del monestir de Bellpuig, patrona d’Artà des de 1922.

 La primitiva església del segle XIII, fou cremada al ser utilitzada com hospital durant la pesta de 1820.

A més, cal destacar la vivenda del Donat, edificació d’entorn el segle XVI, destinada a vivenda de la persona encarregada del manteniment del recinte de l’Almudaina i del santuari. El seu aspecte actual es deu a la reconstrucció que patí l’any 1971.

L’edifici s’estructura en dues alçades, on el portal d’arc de mig punt, amb dovelles i carcanyols de marès, és l’eix de simetria de la façana. Aquest es troba flanquejat per dues finestres allindanades i tancades per un enreixat de ferro.

 Però l’element més significatiu d’aquest edifici es troba situat a la primera altura de la façana: es tracta d’una finestra renaixentista emmarcada per dues semi columnes adossades que sostenen un arquitrau ornamentat amb motius vegetals i geomètrics.

Gràcies a la restauració realitzada, aquest edifici es pot observar en el seu màxim esplendor.

 

11.- Església Parroquial de la Transfiguració

L’església parroquial de la Transfiguració del Senyor es troba situada a la falda del puig de Sant Salvador, dominant tot el poble d’Artà. De tradició neogòtica, s’inicia la seva construcció a l’any 1573 per substituir l’església primitiva del segle XIII, que s’havia quedat petita. Al segle XVII es finalitzaren les obres de la capçalera, i la volta a l’any 1816.  El campanar annex és del segle XVII.

L’accés a l’edifici es realitza mitjançant dos portals. El portal major, també conegut com “de ses dones”, del segle XIX, es troba decorat per l’arquitecte Bartomeu Ferrà, del qual es poden destacar influències modernistes, com la forma ogival del portal i el gran rosetó. El segon portal, del segle XVIII, conegut com “dels homes”, es troba inacabat.  De l’exterior de l’edifici el que es pot destacar són els contraforts laterals que suporten la volta i  el cimbori lateral que il·lumina l’església.

A l’interior hi trobem fins a 14 capelletes dedicades a diferents sants i santes, de les quals podem destacar la del Roser. El retaule de l’altar major fou instal·lat el 1906, i representa diverses escenes de la Transfiguració del Senyor. Altres elements són la pila baptismal del 1672, l’orgue del segle XIX i  els impressionants vitralls del segle XX.

 

12.- Plaça de l’Aigua

La Plaça de l’Aigua, coneguda anteriorment com la plaça Vella, és de forma ovalada, i fins l’any 1927 servia d’antic mercat de queviures, que posteriorment fou traslladat a la plaça Antoni Llinàs. Fou després d’aquest canvi d'ubicació del mercat quan s’hi va decidir instal·lar la barana de ferro i la manxa, ja que la plaça, des del segle XIX, s’havia convertit en un gran dipòsit subterrani que permetia l’aprovisionament d’aigua a la gent del poble. Aquest gran dipòsit es nodria de l’aigua que rajava de la font de la Vila de s’hort des Bril, situat a uns 2 km del poble, lloc d’on naixia una complexa xarxa hidràulica d’origen musulmà que proporcionava aigua a la vila i a tots els horts de la zona.

 

13.- Abeuradors

Els abeuradors públics, element tradicional força importat al segle passat, eren utilitzats per donar de beure als animals de càrrega que arribaven o sortien de la vila. Aquest fou construït entorn el segle XX i restaurat l’any 2005. Dins el casc urbà en podem trobar un parell d’exemples. Un d’ells es troba situat al puig de l’Almudaina, al carrer que rep el mateix nom d’aquesta construcció arquitectònica, C/ Abeurador. Formalment està configurat per una pica rectangular de pedra, emmarcada per dos pilars de forma poligonal units per una cornisa motllurada sostinguda per una sèrie de mènsules, mentre que el mur situat sota la cornisa està folrat amb pedres de formes irregulars.

Un altre exemple, al carrer Son Servera, està configurat per una llarga pica rectangular a la part frontal, emmarcada per dues columnes. A la part central apareix una columna de pedra més prima que les altres dues. Sembla que el conjunt sostenia la coberta dels abeuradors. Tant la pica com les columnes estan arrebossades amb pedres.

A destacar la  conservació parcial d’un paviment de lloses de pedra viva i d’una petita pica de pedra.

 

14.- El convent de Sant Antoni de Pàdua

El Convent Franciscà de Sant Antoni de Pàdua està situa al carrer de Sant Antoni. Es tracta d’un convent format per un claustre i una església

Arrel de l’efervescència religiosa originada pel Concili de Trento, a mitjan segle XVI, arribà a Artà  una comunitat de l’ordre dels Franciscans. El seu convent fou fundat  el 1585.

A l’església, datada a principis del segle XVII, s’hi accedeix mitjançant una graderia que condueix cap a la façana principal. Aquesta, de formes llises, està dividida en tres cossos separats i un portal central típicament barroc. Al centre hi trobem un rosetó, i a l’esquerra un campanar de planta quadrada, rematat per un cimbori a manera de templet. Pel que fa al claustre, adossat a l’església, forma un quadrat amb 24 columnes i 20 arcades de pedra d’estil jònic. Al centre del conjunt s’hi troba la cisterna.

Actualment les dependències que envolten el claustre són emprades com a aules del Col·legi franciscà de Sant Bonaventura.

 

Ruta 2: Sa Colònia de Sant Pere

19.- Església de la Colònia de Sant Pere

Petita església parroquial situada a la Colònia de Sant Pere. La fundació d’aquest nucli, el 1880, és fruit de la iniciativa dels germans Homar en crear una colònia agrícola a la zona.

Les primeres famílies que poblaren la Colònia construïren un petit oratori dedicat a Sant Pere. L’important creixement poblacional que va experimentar el nucli va provocar la necessitat d’un espai de majors dimensions per a la realització dels oficis religiosos, i per aquest motiu, l’any 1951 es va substituir l’antic oratori per la parròquia actual.

Es tracta d’una església de nau única amb un campanar adossat. La façana principal, que sobrepassa les dimensions de la nau, presenta un portal amb llinda de marbre, decorat als costats amb pilastres d’estil jònic. A nivell ornamental podem destacar la pintura en fresc de l’altar major, que representa Sant Pere i la Colònia de fons.

 

20.- Moll de la Colònia de Sant Pere

L’origen del moll de la Colònia de Sant Pere, actual Club Nàutic, el podem situar entorn als anys 50, quan es va construir un varador per a petites embarcacions dedicades a la pesca. El creixement del poble a causa del “boom” turístic dels anys 60 va transformar l’antic varador en un port esportiu. Així, des de 1968, el gestiona el Club Nàutic de la Colònia de Sant Pere, substituint l’antic varador i embarcador per un dic més alt i ampli. El 1997 s’inicià la construcció de l’actual moll, passant de 12 amarradors per a barques de pesca, de la construcció dels anys 50, a 308 de l’actual.

 

21.- Platja de la Colònia de Sant Pere

La platja de la Colònia de Sant Pere es troba situada a un lateral del mateix Club Nàutic. És un arenalet artificial del litoral de sa Devesa, situat davant el casc urbà de sa Colònia de Sant Pere, entre la Punta des Vivers i sa Banyera de ses Mestres. També es diu, simplement, sa Platja o sa Platgeta. És la zona de la Colònia de Sant Pere que recull més banyistes durant l’estiu gràcies al seu bon accés i situació.

De forma arquejada, i amb uns 200 metres de llargària, presenta una arena fina i daurada. El seu bon accés i proximitat amb el nucli la fan un lloc perfecte per a prendre un refrescant bany.

 

22.- Vivers de la Colònia de Sant Pere

Els vivers de la Colònia de Sant Pere, situats als afloraments rocosos de vora la platja, foren construïts cap al segle XX.  Servien per mantenir el peix viu tant per a la seva posterior venda com pel seu ús com a esca. Per aquest motiu estan parcialment dins del mar i construïts amb materials de la zona: la pedra i el marès.

Es troben situats a uns 100 metres l’un de l’altre. Presenten una planta circular de pedres amb morter i una coberta de volta, en forma circular, coberta per ciment. La porta està realitzada amb lloses de marès i a l’interior s’hi pot observar un receptacle quadrangular on s’hi guardava el peix.

 

23.- Arenalet de son Colom

Es tracta de les restes d’una construcció prehistòrica, d’època calcolítica, que podríem situar cap a finals del III er mil·lenni aC.  Els murs, realitzats mitjançant la tècnica ciclòpia, es troben en un estat de conservació molt precari ja que tan sols es conserven restes de dues petites parets d’uns quatre metres de llargària.

Al jaciment, excavat a l’any 2004 per l’equip de Damià Ramis,   s’hi va recuperar abundant ceràmica, de què podem destacar un gran nombre de fragments amb decoració incisa, alguns elements metàl·lics i restes de fauna.

 

24.- Dolmen de s’Aigua Dolça

El dolmen de s’Aigua Dolça es situa a la zona des Canons, entre la Colònia de Sant Pere i la urbanització de Betlem.

Es tracta d’una construcció funerària denominada  dolmen, que fou construïda entorn el 2000 aC com a necròpolis col·lectiva, l'ús del qual va perdurar fins a ser abandonada al voltant del 1650 aC.

Mitjançant un corredor estret s’accedia a una cambra central de tendència rectangular, on s’hi dipositaven les restes humanes de la comunitat, acompanyades d’un aixovar  compost per peces ceràmiques, utensilis d’os, com botons de perforació en V o punxons, i elements de coure o bronze, com ganivets o punxons. El corredor i la cambra estaven rodejades per un cercle de lloses de marès clavades verticalment. Aquest conjunt era cobert per un túmul de pedra i terra. L’aspecte originari era d’un gran promontori amb un petit accés a la cambra funerària, recordant  una cova.

Actualment tan sols es pot intuir el perímetre del túmul i la base del corredor i de la cambra funerària.

El jaciment fou excavat per la universitat de les Illes Balears.

 

 

 

Contacta

Contacta amb l'Ajuntament d'Artà, no oblidi que els camps assenyalats amb un signe ( * ) i destacats en vermell són obligatoris.

Per evitar el correu generat per robots maliciosos, per favor, escrigui el resultat de la suma al camp de resultats abans de prémer el botó d'enviar

El resultat de 41 + 46 és 

Compartir

Menéame Delicious Tuenti

Comentaris a Twitter

#arta #mallorca

Veure tots els missatges

  • Sesión vintage con Carol Parejo 19/09/2020. #dark #vintage #photoshop #teatro #mallorca #arta #castillo #actriz… https://t.co/5ovAAKVHOv
    dilluns 21 de setembre de 2020
  • Mallorca-Bewohner hängen wegen Corona monatelang in Kolumbien fest #Artà #COVID-19 #Mallorca https://t.co/yKXONVRFsg
    divendres 18 de setembre de 2020

Et recomanam

  • Mesures preventives Covid-19
    Museu
    Oficina de Turisme
  • Guies preventives del Covid-19
    Sector turístic
  • Llocs d'interès turístic
  • Museu d'Artà
  • Allotjament
  • Parc natural
  • Plànol d'Artà i la Colònia de Sant Pere
  • d'Artà
  • Horaris del bus Artà
  • Mallorca Week

Escriu les paraules clau de la seva recerca

Idiomes:

Plan de competitividad turística. Artà sorprende.